ESTUDIAAAR!

1.La recuperació de la vida urbana
Al segle XI, el final de les grans invasiones, la disminució de les guerres senyorials y la introducció de avanços en les técniques agrícoles van afavorir l'augment de la producció agrària y el creixement de la població.


1.1. Expansió agrària i creixement demogràfic
Al segle XI s'hi van introduir una sèrie d'innovacions tècniques en l'agricultura:
- Noves tècniques de cultiu: rotació triennal, que deixava un terç de la terra sense cultivar (en guaret), i l'ús dels fems dels animals com a adob.
- Uns nous instruments agrícoles: l'arada normanda o d'orelló, la collera i l'ùs de ferradures en els cavalls van millorar el rendiment de la força dels animals de tir (cavalls o bous), i també es van utilitzar els molins d'aigua o de vent.
La productivitat va augmentar
L'increment de la producció agrícola va permetre millorar l'alimentacio, i aixo va fer que augmentara la resistencia a les malalties, i per aixo va augmentar la poblacio.
El desenvolupament demografic va provocar la necessitat de trobar noves terres.
*rotació triennal: es deixava un terç de la terra en guaret, es a dir, sense cultivar. 
1.2. Les ciutats, nous centres economics
La millora de la agricultura va estimular la revitalitzacio de les ciutats o la creacio de noves. Els agricultors produïen mes del que necessitaven, van generar un excedent d'aliments..
Els agricultors, els nobles i els eclesiastics van buscar mercats per a poder vendre.
El creixement de la poblacio va fomentar l'emigracio d'una part dels camperols a les ciutats.
*burgs: ciutat que naix en l'edat mitjana.


2. Les activitats urbanes: l'artesania i el comerç
La ciutat medieval es va convertir en un centre de produccio. Els artesans d'un mateix ofici s'agrupaven per carrers, que rebien el nom de l'activitat que es feia.
El treball artesa s'organitzaba en tallers petits. Era un treball manual. 
Els artesans de cada ciutat s'organitzaven per a portegir-se de la competencia dels altres i per aquest motiu, els artesans de cada ofici s'agrupaven en gremis, estructurats de manera jerarquica: aprenents, oficials i mestres artesans.
El gremi es preocupava de mantenir el compliment d'una serie de normes.
*gremis: associacio de artesans estructurats de manera jerarquica: aprenents, oficials i mestres artesans.
*fires: uns mercats periodics de gran magnitud on es compraven i es venien grans quantitats de productes.
2.3. Les grans rutes del comerç
El comerç maritim va adquirir mes importancia que el terrestre, perque els vaixells tenien mes capacitat de carrega i eren mes rapids. 
- La primera gran ruta maritima es va obrir al MEDITERRANI. Ciutats com Venecia, Genova, Marsella, Valencia i Barcelona comerciaven amb els ports de l'Orient Mitja i amb l'Imperi Bizanti.
- Una segona ruta va ser la de l'Atlantic i el Baltic, que anava desde Lisboa i els ports castellans del Cantabric fins als del mar Baltic.


3. La societat urbana
3.1. L'aparicio de la burgesia
El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal, perque otorgaven als seus habitants una LLIBERTAT PERSONAL i drets. Aixo va permetre la formacio d'un nou grup social no privilegiat: LA BURGESIA, que es dedicava a fer faenes artesanes i al comerç.
La base de la seva riquesa eren els diners que cobraven per la faena. Segons la riquesa, es fa distincio entre ALTA BURGESIA (grans comerciants i banquers) i PETITA BURGESIA (mestres artesans i petits comerciants)
En les ciutats medievals vivien els burgesos, els nobles i els eclesiastics. Tambe uns altres grups socials: gent humil. S'hi establiren minories.
*burgesia: nou grup sociall que naix a les ciutats per a que els ciutadans tinguen mes llibertat.
*batlle: persones que manaven a la ciutat.


4.La consolidacio del poder reial
4.1. Els reis volien el suport de la burgesia
A partir del segle XII, els monarques van aprofitar el creixement economic per a intentar imposar la seua autoritat i garantir la unitat i l'estabilitat del territori de la corona.
Alguns reis van donar suport als burgesos i els van oferir cartes de privilegis (documents pels quals eren llibres dels senyors feudals). A canvi del suport i dels privilegis reials, els burgesos van facilitar als monarques RECURSOS ECONOMICS.
*corts o parlaments: les reunions del rei amb els tres estaments (noblesa, clerecia i burgesia)
*guerra dels cent anys: guerra entre França i Anglaterra entre 1337 i 1453.
-ELS REGNES: 
1.Regne de Portugal
2.Regne de Castella
3.Regne de Granada
4.Regne de Navarra
5.Corona d'Arago
6.Regne de França
7.Regne d'Anglaterra
8.Regne Germanic
9.Regne de Napols
10.Regne de Dinamarca


5.La crisi de la Baixa Edat Mitjana
5.1. La fam, la guerra, la pesta
Al començament del segle XIV es va produir a Europa una crisi agraria debut a les males collites. Consequencia: la fam es va estendre per tot el continent.
Hi van haver guerres frequents entre els senyors feudals, que van provocar danys.
1347: La pesta negra (epidemia que va tindre lloc a Europa per culpa de les rates que viatjaven als vaixells, ja que quan arribaven a port baixaven a terra) va arribar a Europa i va provocar la mort.
5.2 Les revoltes dels camperols
La poblacio va disminuir i per aixo el treball va necessitar mes gent, a consequencia d'aixo, els senyors van augmentar els impostos.
La falta d'aliments, la pujada dels preus i l'empitjorament de vida van fer augmentar LES TENSIONS SOCIALS.
*pogroms: assalt a un barri jueu.


6. L'art gotic. L'arquitectura
6.1. Les noves construccions urbanes
Unes noves tecniques constructives van permetre crear un estil artistic nou: el gotic.
El desenvolupament de l'economia i l'augment de la poblacio va permetre edificar noves construccions.
Es van construir palaus, ajuntaments i llotges.
Pero els edificis mes importants van ser els temples i les catedrals, que van ser simbols del poder economic i de la fe dels habitants.
*gotic: nou estil artistic molt alt i voluminos.
6.2. Les catedrals i les esglesies gotiques
Caracteristiques:
- Nou tipus d'arc, que rep el nom d'arc apuntat o ogival.
- Nou tipus de volta ogival.
- Amb la nova volta s'elevava l'alçada de l'edifici i es distribuia millor el pes. Aixo va permetre possar grans finestrals, adornats amb vidrieres de colors o vitralls.
- Per a contenir la força de les voltes, s'utilitzava un sistema d'arcbotants i de contraforts, que repartien el pes i reforçaven els murs.
Com a decoracio: pinacles, que remataven els contraforts i es coronaven amb fletxes.
- Portalada gotica.
- Planta de creu llatina, un dels braços llargs i altres curts (transsepte)
- Gablet.
*arcbotants: repartien el pes i reforçaven els murs.


7. L'escultura
7.1. L'escultura
S'utilitzava per a decorar les façanes. Altres elements constructius eren les gargoles, que servien per a evacuar l'aigua de la pluja que queia.
L'escultura es va independitzar de l'arquitectura i es va mostrar en retaules.
L'escultura gotica era molt mes realista que la romanica.
Van començar a fer imatges que representaven reis o personatges importants. LES ESCULTURES NO REPRESENTAVEN FIGURES AILLADES, SINO QUE FORMAVEN ESCENES.
*taules: es feien en l'absis de les esglesies.






(Al final ya he pasado de poner acentos y todo lo demaas jajajaj)